La meva tecnoautobiografia

Un petit recorregut al llarg de la meva història amb la tecnologia, que sense adonarme'n m'ha anat acompanyant al llarg de la meva vida.

Quan no hi és, és quan més la necessitem!

Després d'estar una hora i mitja intentant que em carregues l'ordinador, que funcionés l'internet i que se'm obris el bloc ja anava sent hora que pogués actualitzar.

Justament quan tenia tota la meva parrafada escrita i ben posada explicant la meva experiencia del cap de setmana passat, l'ordinador se m'ha tornat a parar, si nois si...això és típic en la meva relació amb la tecnologia i sembla que em persegueixi allà on vagi.

Després de tot això i veien el meu fracàs , només vui deixar escrit que no ens adonem que la tecnologia ens envolta fins que un dia la necessitem i no la tenim!

Bona nit a tothom...espero que dema al matí almenys el meu amic despertador no em falli!

Fora les barreres volem la tecnologia a l'abast de tots!!

La tecnologia resulta un element indispensable a la nostra vida, està per tot arreu i en tot moment.

Avui m'agradaria plantejar una qüestió que trobo de gran importància. No tots som iguals i per tant necessitem coses diferents , amb això vui fer referencia al cas de totes aquelles persones que igual que nosaltres tenen la necessitat d'utilitzar la tecnoogia i per circunstàncies adverses no tenen les mateixes facilitats per apropar-se a aquestes.

Les persones que tenen algun tipus de discapacitat haurien de poder accedir de la mateixa manera que nosaltres, per això hauriem d'implicar-nos tots en ferl-s'hi una mica més fàcil aquest accés.

Entitats com la once es dediquen a crear aquestes facilitats un exemple són aquestes dues imatges que deixo a continuació. Són extretes d'una exposició que va fer l'ONCE l'any anterior, i ens mostra com jocs comuns per a tots estan adaptats per que les persones cegues puguin utilitzar-ho sense cap tipus de problema.

Gràcies a totes aquelles entitats que fan possible que tot això sigui possible.

La tecnologia per a recordar.

A vegades quan parlem de tecnologia educativa acostumem a restringir-nos a temes molt concrets. La majoria de les personas a les que preguntem que etenen per tecnologia responen que les tecnologies són els tots aquells invents i aparells novedosos que van evolucionant, deixant d'aquesta manera enrere tot allò creat anteriorment i que acostuma a deixar de tenir prestigi.

Si parem atenció en aquest fet cal esmentar que la tecnologia no s'ha donat a coneixer com allò que realmet és, sinó que se'n ha fet una descripció incorrecta i englobada per gran part de les personas alienes al seu coneixement.

Des del meu punt de vista la tecnologia va molt més enllà de tot això. No solsament és tecnologia les noves invensions, sinó que la tecnologia ha existit des dels inicis de la creació del món i per tant és un fet que transcorre al llarg de molt temps.

Vull demanar doncs, a tota aquella gent que pugui llegir el meu bloc que és plantegin la seva relació amb la tecnologia i així podran comprobar que la tecnologia ens ha acompanyat des dels nostres primers moments i ha crescut amb nosaltres fins al dia d'avui que continua acompanyant-nos.

Les desigualtats en les TIC

El futur és ara, les noves tecnologies s'han tornat indispensables a la nostre vida quotidiana, mirar el correu electrònic, treure fotos amb els mòvils, càmeras en moments puntuals, realitzar transacción econòmiques per internet. Totes elles són un clar exemple de les coses que podem fer des del nostre ordinador.

No solsament això sinó que a més a més és una forma de poder compartir informació al mateix temps amb moltes persones.

Cada cop més aquesa vinculació amb les noves tecnologies és més essencial per a nosaltres. Les empreses i escoles entre d'altres utilitzen cada vegada més aquest recursos per treuren un bon profit.

Des del meu punt de vista es podria considerar un revolució tecnologica, on moltes escoles han estat seguint aquest procès incorporant les tecnologies de l'informació i comunicació.

No és el sol fet de tenir una tecnologia o no ( com per exemple pot ser que una escola pugui tenir molts ordinadors) sinó que del que es tracta és com en poden treure un bon profit i fer-ne una bona utilització per l'ambit educatiu.

Aquest fet pot permetre a més a més utilitzarles no simplement a l'escola sinó també a casa, on els nens poden seguir amb facilitat el treball que s'està realitzan a l'escola.

Per tant, serà fonamental que aquestes tecnològies s'apliquin pedagògicament i amb això poder establir un procés de transformació de les maneres d'ensenyar i aprendre.

Tota aquesta informació resulta doncs molt atractiva a l'hora d'aprendre d'una forma nova i possitiva, però em suggereix certs dubtes alhora de la seva aplicació.

Actualment si preguntem a qualsevol nen que estigui comprès entre els 6 i 12 anys sobre si te un ordinador a casa seva , el més segur és que ens resongui que per suposat, inclús que en tenen més d'un. Aquests nens que estaran cursant educació primaria ho veuen com una cosa normal i comuna en tots els nens i nenes de la seva edat, però realment és així?

Fent meòria, m'he pogut enrecordar en la meva etapa d'educació primaria, situant-me més concretament entre 3er i 6è de primària. Va ser llavors quan a l'escola vam començar a utilitzar els ordinadors com a eina fonamental, menrecordo que jo no tenia ni idea de com funcionaven ni per a que servien. Anavem un cop per setmana a fer una assignatura que és deia"informatica", la classe era molt divertida i ens ho passavem genial, el problema venia quan el mestre ens demanava que fessim alguna activitat a casa i la portèssim pel pròxim dia.

Alguns companys no tenien cap problema , ja que tenien un ordinador a casa però en el meu cas i en el cas d'altres companys ens resultava practicament impossible fer-ho ja que no dispossavem de cap ordinador a casa.

Així doncs va ser on es veu la diferencia. En el meu cas els meus pares davant la necessitat que va sorgir van decidir comprar un ordinador per a que pogués realitzar els meus treballs, però es dona per suposat que tothom pot tenir un ordinador a casa o internet?

Se que molts mestres podran dir que no hi ha d'haver cap problema , que hi han biblioteques on pots anar-ho a fer, però llavors no hi hauria una certa diferencia entre aquells nens que ho poden fer comodament a casa i aquells que han d'estar dependent constantment d'un altre element per a realitzar-ho?

És el dilema que se'm plantejava davant de les diferencies socials que es puguin trobar en un mateix centre, més concretament en els centres públics.

Això ho vaig poder viure jo de primera mà quan vaig canviar-me de l'escola privada a la pública, en aquesta escola pública s'havia introduit un plà pilot per insertar noves tecnològies, però es va veure clarament aquestes diferencies entre aquells estudiants que podien accedir més facilment i els que no. Per aquest que no podien era un gran inconvenien

A partir de tot això em plantejo la següent pregunta:

En les escoles en les que es poden trobar alumnes amb diferents nivells econòmics, molt desiguals, les noves tecnologies no poden esdevenir un impediment alhora de formar-se, i afavorir de certa manera a aquelles persones que s'ho poden permetre?

Un robot a les pasarel·les

http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=7162460187731354712

Avui xafardejant per internet , m'he trobat amb aquesta notícia que m'ha cridat bastant l'atenció.

Es tracta d'una robot creada per un ingenier, amb les qualitats d'una model japonesa. Es capaç entre d'altres coses de expressar emocions humanes.

Es preten que la robot pugui formar part de les passarel·les japoneses amb les mateixes condicions que qualsevol altre model. Pel moment no està plantejada per treballar mà a mà amb humans però d'aquí un temps es te l'intenció d'implantar aquestes robots a la vida quotidiana.

Per aquest motiu em plantejo la següent pregunta.

Fins a quin punt s'han de deixar certes tasques humanes a la mà de la tecnologia, en aquests cas d'un robot?

Des del meu punt de vista s'hauria de posar un límit en certes situacions. Molts treballs s'estan mècanitzant, moltes feines en les que els seus treballadors eren persones de carn i óssos s'han anat substituint per màquines que poden fer el mateix de forma més ràpida. Les màquines acabaran subsituint a les persones al ritme que va evolucionant la societat? quina acabarà sent la nostra funció?

Entre moltes altres coses crec que un robot no pot substituir de cap manera a la persona, per molt ben programat que estigui no es una persona amb sentiments, pensaments , conciencia.... crec que s'hauria de posar un límit.

Així com la tecnologia tot canvia

El primer dia que vaig començar a escriure aquest bloc des de un primer moment la idea de tecnologia em va suggerir el concepte de descobrir. Avui però i després d’haver estat pensant en el primer article que es va comentar a classe “ Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario” la meva opinió s’ha vist reflectida per una controvèrsia que m’ha fet pensar i plantejar-me els meus esquemes inicials.
Donava per suposat que la tecnologia era una invenció , un descobriment, utilitzava aquestes dues paraules de la mateixa manera, sense fer cap distinció entre elles. Però avui m’he plantejat el fet de que el primer que sorgeix és una investigació que comportarà uns descobriments , i aquests descobriments seran doncs els que portaran a la creació d’aquestes tecnologies que posteriorment seran utilitzades per la societat.
Així doncs m’agradaria remarcar i corregir la meva idea inicial sobre la definició de tecnologia com a paraula descobrir. La ciència i la seva historia serà la farà aquests descobriments inicials i la tecnologia serà doncs la construcció d’aquests coneixements i l’ invenció final.