El futur és ara, les noves tecnologies s'han tornat indispensables a la nostre vida quotidiana, mirar el correu electrònic, treure fotos amb els mòvils, càmeras en moments puntuals, realitzar transacción econòmiques per internet. Totes elles són un clar exemple de les coses que podem fer des del nostre ordinador. No solsament això sinó que a més a més és una forma de poder compartir informació al mateix temps amb moltes persones.
Cada cop més aquesa vinculació amb les noves tecnologies és més essencial per a nosaltres. Les empreses i escoles entre d'altres utilitzen cada vegada més aquest recursos per treuren un bon profit.
Des del meu punt de vista es podria considerar un revolució tecnologica, on moltes escoles han estat seguint aquest procès incorporant les tecnologies de l'informació i comunicació.
No és el sol fet de tenir una tecnologia o no ( com per exemple pot ser que una escola pugui tenir molts ordinadors) sinó que del que es tracta és com en poden treure un bon profit i fer-ne una bona utilització per l'ambit educatiu.
Aquest fet pot permetre a més a més utilitzarles no simplement a l'escola sinó també a casa, on els nens poden seguir amb facilitat el treball que s'està realitzan a l'escola.
Per tant, serà fonamental que aquestes tecnològies s'apliquin pedagògicament i amb això poder establir un procés de transformació de les maneres d'ensenyar i aprendre.
Tota aquesta informació resulta doncs molt atractiva a l'hora d'aprendre d'una forma nova i possitiva, però em suggereix certs dubtes alhora de la seva aplicació.
Actualment si preguntem a qualsevol nen que estigui comprès entre els 6 i 12 anys sobre si te un ordinador a casa seva , el més segur és que ens resongui que per suposat, inclús que en tenen més d'un. Aquests nens que estaran cursant educació primaria ho veuen com una cosa normal i comuna en tots els nens i nenes de la seva edat, però realment és així?
Fent meòria, m'he pogut enrecordar en la meva etapa d'educació primaria, situant-me més concretament entre 3er i 6è de primària. Va ser llavors quan a l'escola vam començar a utilitzar els ordinadors com a eina fonamental, menrecordo que jo no tenia ni idea de com funcionaven ni per a que servien. Anavem un cop per setmana a fer una assignatura que és deia"informatica", la classe era molt divertida i ens ho passavem genial, el problema venia quan el mestre ens demanava que fessim alguna activitat a casa i la portèssim pel pròxim dia.
Alguns companys no tenien cap problema , ja que tenien un ordinador a casa però en el meu cas i en el cas d'altres companys ens resultava practicament impossible fer-ho ja que no dispossavem de cap ordinador a casa.
Així doncs va ser on es veu la diferencia. En el meu cas els meus pares davant la necessitat que va sorgir van decidir comprar un ordinador per a que pogués realitzar els meus treballs, però es dona per suposat que tothom pot tenir un ordinador a casa o internet?
Se que molts mestres podran dir que no hi ha d'haver cap problema , que hi han biblioteques on pots anar-ho a fer, però llavors no hi hauria una certa diferencia entre aquells nens que ho poden fer comodament a casa i aquells que han d'estar dependent constantment d'un altre element per a realitzar-ho?
És el dilema que se'm plantejava davant de les diferencies socials que es puguin trobar en un mateix centre, més concretament en els centres públics.
Això ho vaig poder viure jo de primera mà quan vaig canviar-me de l'escola privada a la pública, en aquesta escola pública s'havia introduit un plà pilot per insertar noves tecnològies, però es va veure clarament aquestes diferencies entre aquells estudiants que podien accedir més facilment i els que no. Per aquest que no podien era un gran inconvenien
A partir de tot això em plantejo la següent pregunta:
En les escoles en les que es poden trobar alumnes amb diferents nivells econòmics, molt desiguals, les noves tecnologies no poden esdevenir un impediment alhora de formar-se, i afavorir de certa manera a aquelles persones que s'ho poden permetre?
