Un robot a les pasarel·les

http://www.blogger.com/post-create.g?blogID=7162460187731354712

Avui xafardejant per internet , m'he trobat amb aquesta notícia que m'ha cridat bastant l'atenció.

Es tracta d'una robot creada per un ingenier, amb les qualitats d'una model japonesa. Es capaç entre d'altres coses de expressar emocions humanes.

Es preten que la robot pugui formar part de les passarel·les japoneses amb les mateixes condicions que qualsevol altre model. Pel moment no està plantejada per treballar mà a mà amb humans però d'aquí un temps es te l'intenció d'implantar aquestes robots a la vida quotidiana.

Per aquest motiu em plantejo la següent pregunta.

Fins a quin punt s'han de deixar certes tasques humanes a la mà de la tecnologia, en aquests cas d'un robot?

Des del meu punt de vista s'hauria de posar un límit en certes situacions. Molts treballs s'estan mècanitzant, moltes feines en les que els seus treballadors eren persones de carn i óssos s'han anat substituint per màquines que poden fer el mateix de forma més ràpida. Les màquines acabaran subsituint a les persones al ritme que va evolucionant la societat? quina acabarà sent la nostra funció?

Entre moltes altres coses crec que un robot no pot substituir de cap manera a la persona, per molt ben programat que estigui no es una persona amb sentiments, pensaments , conciencia.... crec que s'hauria de posar un límit.

Així com la tecnologia tot canvia

El primer dia que vaig començar a escriure aquest bloc des de un primer moment la idea de tecnologia em va suggerir el concepte de descobrir. Avui però i després d’haver estat pensant en el primer article que es va comentar a classe “ Hoy ya es mañana. Tecnologías y educación: un diálogo necesario” la meva opinió s’ha vist reflectida per una controvèrsia que m’ha fet pensar i plantejar-me els meus esquemes inicials.
Donava per suposat que la tecnologia era una invenció , un descobriment, utilitzava aquestes dues paraules de la mateixa manera, sense fer cap distinció entre elles. Però avui m’he plantejat el fet de que el primer que sorgeix és una investigació que comportarà uns descobriments , i aquests descobriments seran doncs els que portaran a la creació d’aquestes tecnologies que posteriorment seran utilitzades per la societat.
Així doncs m’agradaria remarcar i corregir la meva idea inicial sobre la definició de tecnologia com a paraula descobrir. La ciència i la seva historia serà la farà aquests descobriments inicials i la tecnologia serà doncs la construcció d’aquests coneixements i l’ invenció final.

Investigant com descobrir!

Realment encara no tinc ni idea de com funciona això,ni tan sols sé si estic escrivint al lloc on pertoca, però tot i així intentaré descobrir-ho.
I "descobrir" precisament serà la paraula amb la que iniciaré aquest bloc, bitàcola o com se'n vulgui dir d'això.
Potser alguns de vosaltres us preguntareu perquè he triat aquesta paraula i quina relació pot tenir amb la tecnologia, doncs sí, potser estaré equivocada o simplement pot haver estat una primera impressió però aquest mot ha estat el que m’ha portat a estar escrivint en aquest precís moment en aquest bloc, el que m’ha ajudat a definir en una primera instància el que pot suggerir-me la paraula tecnologia i també el que em demostra que cada dia aprenem coses noves i que aquestes provenen de la pròpia paraula “descobrir”.
Si parem atenció als nostres aprenentatges veurem doncs que tindran el seu punt d’inici en aquest descobrir i això serà el permetrà que pugui sorgir la tecnologia.